03/10/2013 – 2a. Assemblea Local

Aquest punt és fàcil de defensar: tret dels mateixos militars, no crec que a ningú li agradin massa els exèrcits. La població civil del nostre país ha patit prou vegades el desastre de la guerra com per saber que les armes només serveixen per a provocar sofriment. Desde un punt de vista purament moral, el nostre objectiu com a poble ha de ser sempre la pau, una pau que només serà possible en un món just. Hem de defensar un món sense guerres, sense ocupacions, sense repressió i sense discriminacions de cap mena. I hem de ser conscients que només amb un desarmament total i amb la cooperació solidària de tots els pobles podem assolir aquesta fita.

Potser ens diran que estem bojos, que un país s’ha de poder defensar dels dolents, que sempre van armats. Però nosaltres hem de creure en la pau per damunt de tot, en la solulció pactada i democràtica de tots els conflictes, i en la resposta no violenta als que ens puguin atacar. No volem tenir exèrcit i no volem estar a l’OTAN, que és una organització criminal destinada a imposar militarment els interessos geoestratègics de les elits econòmiques arreu del món.

A més, des d’un punt de vista econòmic, els exèrcits són una inversió desastrosa. En el cas de l’estat espanyol és difícil de dir quant ens costa mantenir-lo, perquè els pressupostos reals s’amaguen amb artificis contables, repartint despeses en altres ministeris. Per exemple, les pensions dels militars s’imputen a la Seguretat Social, la part d’inversió en I+D s’imputa a Indústria, o les missions internacionals a Afers Exteriors. Així es genera un doble efecte negatiu: s’enganya a la gent, amagant-los el cost real de la despesa militar, que és sempre impopular. I s’infla els pressupostos dels altres ministeris amb diners que es resten dels seus usos més útils per a la societat.

Alguns estudis crítics que tenen en compte tots aquest factors estimen que més de tres euros de cada cinc que es gasten són despesa oculta, i que el pressupost militar real del 2013 ha estat de uns 28.800 milions d’euros. Això suposa que cada habitant de l’estat ha pagat 616 euros per mantenir l’exèrcit. I això és molt o poc? Doncs bé, podem comparar amb la despesa en Sanitat, que a Catalunya suposa 1.200 euros per habitant. Alguns exemples concrets són prou il·lustratius: un tanc M1A1 Abrams costa el mateix que construir cinc centres culturals, tres míssils Tomahawk costen com dues escoles infantils, i un caçabombarder F-22 (sense armament) costa el mateix que tres hospitals.

Al món hi ha 25 països sense forces armades. La majoria son petites illes com Barbados o Haití, i microestats com Andorra o Mónaco, però també hi ha els casos prou significatius de Costa Rica (que es membre del tractat de defensa TIAR) i d’Islàndia (que es membre de l’OTAN). Nosaltres volem que Catalunya doni exemple al món i esdevingui un estat sense exèrcit ni aliances militars de cap mena. Un bon cos de policia, ben dimensionat i equipat, i ben educat en els principis inalienables dels Drets Humans, ha de ser més que suficient per garantir la seguretat de la nostra població.

Aquí podeu trobar l’informe de Justícia i Pau sobre el pressupost 2013 de Defensa de l’Estat espanyol.

Publicat dins de General | Deixa un comentari